Horitzons

Un dia vas perdre l'amor i la fe. Es diu prompte, però feia anys que no et proposaves tornar a viure, i no t'has preparat cap manual d'instruccions. Et perds, i a vegades et retrobes. Vols creure que podràs tornar a ser qui eres, perquè encara hi queda una essència. Llavors t'allunyes tant com pots d'allò que et va fer mal. Agafes aire i gires el cap, i quan veus el que deixes enrere, t'adones que hi ha un gran salt, i et dóna vertigen observar com has creat eixa distància. Sospites que ja no hi podràs tornar mai. El desig d'Ulisses és el que més sovinteja, el que més pateixes, el que més et consumeix.

Sents que hi ha un camí que comença des de baix i que tu vols alçar com una casa. Per posar-hi els ciments, necessitaràs tornar enrere. Viatjaràs cada dia al lloc de la pèrdua, et miraràs a dins, t'obriràs la ferida, necessitaràs més temps encara. Cap pas no serà definitiu, però tu sentiràs definitori cadascun d'ells. Adverteixes que tot el dolor que s'havia escampat sobre tu, també ha esquitxat a tants que t'estimen, i això fa que veges quina mena d'home ets i acabes assumint que no has sigut fort, que no has pogut véncer un cor mort. Reconeixes la versió més trista de l'home i no et cal cap cançó per vestir-la. Tristament, no ets capaç d'estimar el que més has estimat.

Acceptes a no estimar tampoc els teus versos, que eixe no és l'amor que arriba al teu poble. Et poses davant l'espill i mires el teu cos nu. Per fi, afrontes que estàs sol i, ara que recorres lentament cada part del teu cos, comences a caminar de veres. Els teus ulls són plens de gent que t'estima, i tu vols tornar-los la seua integritat. Parles de caminar junts i de redempció, tot i que tu comprens que cadascú ha de caminar per on li faça bé. Comences apropant-te al Voramar. Recordes que allà, tu i ella, vivíeu somniant horitzons amb lluna inclosa. I malgrat que ara estàs sol, encara penses que et banya l'aigua blava que ve d'allà. Llavors t'adones del que has aprés: la il·lusió ens ajuda a apropar els horitzons. Sempre perds perquè no hi arribes, però guanyes més perquè t'hi acostes. I des de l'espigó estant, ara relativitzes trobades i pèrdues en la justa mesura. Algú t'ensenya una altra frase que portaràs per a la vida.

Trobada i pèrdua

1 comentari:

  1. Anònim11.1.11

    Les teves paraules són per llegir a poc a poc, saborejant-les. És el sentiment que transmeten? És el fil, de vegades invisible, que ens lliga a la vida i que, si afines molt la mirada, d'aquella manera que veus que no veus, l'arribes a copsar en tota la seva immensitat? No ho sé, i potser tampoc ho vull saber, no cal analitzar tant allò que es pot sentir si no és que s'hi vol fer una neteja del cos perquè hi ha alguna punxa que t'has clavat en un troç del camí i te l'has de treure per poder continuar.
    Bon any!!!

    Maria

    ResponElimina