Hivern a Beget


Passat el temps de la temperància, vas al bosc i allà comença a punxar-te el cos. A vora riu, t'estires damunt una catifa de fulles, i automàticament, et poses a regirar-les, com si fóra un vell tresor que vols recuperar, o un malson que has decidit fer callar per sempre. No saps si això és tindre contacte amb la natura, però pensar-ho pareix que t'asserena, i n'agafes a dojo. Tens un avellaner, un faig, un roure, tota la vegetació és teua, però la posseeixes igual que al teu amor. Alerta. A ella també la tens entre les teues mans, i la veus viure encartonada com el plec d'una fulla. La tens sencera i a deshora. No cal que actues ara, ja no és hora d'ensenyar les dents. Tanca el puny, baixa el braç, relaxa el canell. Silenci. I la propera vegada, prova d'arribar al final quan el veges i no et demores, ni sigues tan dur amb tu mateix.


Turned over a new leaf. Fulla blava
Per Miquelet

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada