Façanes


Jo m'aferre a mirar el teu rostre interior,
però no m’avese a la claror que em dónes,
tu i la teua finestra tancada.
En canvi, tu et fas a la foscor que arreplegues
de deixar dues portes obertes.
Si t'hi fixes, les cortines, que tants murs alçaven,
s’han mudat i ja festegen amb la brisa del mar.
Però tu no t'animes a airejar el cor
que dubta i seguirà dubtant, resclosit, en el ressol.



Inner landscape

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada