Mapa de molt lluny

Potser creus que sóc massa lluny per voler somniar-te. Per tu, sóc al fons. Això et duu a pensar que primer hauràs d'albirar-me -tu vols alliberar-me. Vols buidar-te perquè et confons quan et mires a l'espill i ensopegues amb espills. No et trobes entre tantes tu i, ara, entre tants jo. Però no vols acceptar que no encertes a apropar-te a mi. Per això practiques el posat amb què intentaràs seduir-me. Eixe del maluc i tot el teu cos que mai no he vist sense perdre l'equilibri. Tots dos necessitem aquesta il·lusió òptica perquè ens reajusta en la distància. I tanmateix, l'esguard multiplicat, el tu plural i el moviment calidoscòpic ens impedeixen planificar cada trobada. Decidim que arrambem l'espera a un costat per tenir espai al centre. Volem abraçar-nos al centre i rodar fins caure. Però les hores i el pes del temps ens batzeguen igualment. Pot arribar el punt en què tots els vidres de la casa trontollen perquè no puguen estar-se'n. Seria el més probable, llevat que, just al silenci que hi precedeix, aconseguira saber què dir-te, si encertara amb una declaració bella i estranya o una invitació espontània a prendre risc, etc.
Jo no dic res. Per ací no passa res, però em torne a equivocar, perquè tu sents els vidres i la meua veu que et xiuxiueja:

Porta'm amb tu, redolem somni avall.
Somnia'm, no et marfongues sense mi.


mapa de mans

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada