Esglai

L’espill no té memòria
per a la vida i ens perdona,
però hi ha un lloc molt endins
que escudella por i se’n recorda
del matí que et vas alçar
sol i vern, però més gran.

És al meu esguard
que sentiràs l’esglai de reconeixe’t
quan espolses la pols amb melsa
i veuràs com esvoletega la teua ànima,
que ja ha gravat el meu nom
sota la teua escorça.


ànimes

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada