Carrer Major

Jo amb les meues mans
he traçat un poble que oblide
tots els recorreguts que porten
a l’ateneu del teu carrer major.

Per això diuen que he fugit
a una casa per a mi a soles,
i per atènyer-hi faig ronda
per un raval vell i un riu
als afores del meu mirall,

o de vegades puge una pineda
i jac a una clariana,
des d’on veig aquella casa meua
i el vertigen de la vida a sota.

Aquest poble és també
una vall de somnis esvaïts,
i jo m’hi endinse a les nits
pel tros que la boira mulla
la meua por a la teua escuma.

Però és invisible tot esforç
en un grapat de pols a l’aire,
perquè les empremtes d’un enyor
pertanyen a les veus del temps
i encara no han dit prou.

La lluna s’esvara i s’embruta,
mentre el temps es macera
amb la neu del passat
pel bulevard d’un poema,

i des d’un ateneu de llibres perduts
sent un blues de tardor a fora,
quin és aquest poble sense nom
que, en fugir, tot ho esborra,
menys el teu carrer major?



s'esvara i s'equilibra

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada