La tornada a casa

No quiere renunciar. Para seguir camino
acepta que la vida se refugie
en una habitación que no es la suya.’

LUIS GARCÍA MONTERO

Duc un trau i es veu a la jaqueta,
a la barba, a les costelles,
però qui sent des de fora
d’aquesta finestra rovellada
el brogit de la por que viatja
balandrejant-se i a deshora
per l’ombra i la petjada?

A ma casa hi vivia jo,
però ara hi resta un nen perdut
en una cambra buida
somniant d’ensopegar-se
amb la pruïja de tornar
a l’escalfor que té la vida,
però sap que no és prou somniar

o esbargir-se per una estona
per brodar la seua ferida.
Intueix que ha de fer memòria
i retrobar-se amb els punts morts
que el van deixar orfe
i tots els suspensius mortals
que el van fer home.

Quan torne a casa meua
ja m’encarregaré de les hores
vetllades d’aquesta barba
i les finestres rovellades
i que puga entrar tothom
per una porta més humil encara,
si us plau, sense avisar.

Balcó sense barana

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada