Carrer de poesia

El poema és la ballesta que apunta
a les pampallugues dels ulls boirosos i aquests,
víctimes de la desídia humana,
immunes a les delirants fletxes de la reflexió,
poden arribar a matar-lo.
Però si hi dóna en el lloc exacte
i enceta la pell amarga i sensible,
el poema segueix viu.
Jo llance aquest enfilall de versos
perquè volte el poema pels fils del carrer.
Enduu-te’l tu a un altre amagatall en terra de ningú,
presta-li’l a un cantó de qualsevol carrer de poesia
o deixa'l morir ací mateix.


Querobí enfilat


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada