Escletxa

No a qui segresta el teu desig
i acorrala el dret a dir no
en el portal solitari de l’angoixa.
No a qui emmordassa la por
i confina la dignitat del no
dins el cos rebregat de la culpa.
No a qui gira el rostre al dolor
amb la màscara de la indiferència
i el seu impenetrable silenci.
Dic, amb tu, un no escletxa
en el mur dels impossibles,
un no espurna del foc de viure,
un no còmplice si mai dubtes,
perquè el coratge de dir no
necessita el caliu d’una mà estesa,
aquella obertura on aferrar-se
quan se’t trenca la veu
a les parets de dintre.


Lucio Fontana, per Ugo Mulas

Besllum

En aquestes hores
mentre dorms
voldria preguntar-te
com estens la nostra nit
dins la panxa,
si el llampec d’una carícia
t’esclareix el camí
per travessar-la sencera
i, en despertar,
arribar a la vida,
ensenyar-me la petjada.


Dones de neu

Dones de neu
escampen volves de tendresa
i veus que desencadenen
allaus de dignitat.
Una nevada infinita
d’anhels sense trepitjar
fa callar el món,
el paralitza
i trau els colors
al paisatge quotidià
de la impunitat masclista.
La justícia té els llavis tallats
i l’ànima glaçada.
Aquesta primavera
floriran flocs de dona
al bell mig de la por
i totes les flors maltractades,
les oblidades als marges
i totes les mans obertes
de la solidaritat
en el jardí sense fronteres
on es cuida la vida.


Delicious, Kanchan Mahon