Tresor

Entre les fulles del llibre que et llegeix, llisca una postal antiga d’un poble travessat per un riu. En acariciar la troballa, navegues amb la barca dels dits riu endins en busca d’una llum capaç d'encendre els dies sense sol. Cerques, a les palpentes, però confiat, el llambreig d’una vida. Saps que el teu tresor amaga un rostre nou i que a través dels seus ulls de pont passarà aquell riu. Que hi passarà amb els corrents invisibles dels versos que t’hi porten.


Troballa

Aroma

En els marges dels camins
on construïm el futur
naixen flors que desprenen,
indòcils i insubmises,
la flaire dels versos d’allò possible.

Respirem-la,
aquesta aroma que ens inventa.

Escletxa

No a qui segresta el teu desig
i acorrala el dret a dir no
en el portal solitari de l’angoixa.
No a qui emmordassa la por
i confina la dignitat del no
dins el cos rebregat de la culpa.
No a qui gira el rostre al dolor
amb la màscara de la indiferència
i el seu impenetrable silenci.
Dic, amb tu, un no escletxa
en el mur dels impossibles,
un no espurna del foc de viure,
un no còmplice si mai dubtes,
perquè el coratge de dir no
necessita el caliu d’una mà estesa,
aquella obertura on aferrar-se
quan se’t trenca la veu
a les parets de dintre.


Lucio Fontana, per Ugo Mulas